Algun cop has sentit a parlar sobre l’economia feminista? Potser moltes vegades has escoltat aquesta paraula, i segurament saps que és el feminisme, però ven bé que és? En aquest post podràs descobrir una mica que és el que fa l’economia feminista i el seu paper en l’econòmic i social.
Es pot descriure breument l’economia feminista com el camp de la ciència de l’economia que busca analitzar l’economia des d’una perspectiva de gènere, per profunditzar en diferents problemàtiques que afecta la visibilitat de les desigualtats i estereotips de gènere en l’àmbit laboral i que el creixement econòmic sigui des del benefici comú.
¿Quines són les àrees d’actuació i de crítica de l’economia feminista?
La visibilització i denúncia de la desigualtat de gènere en els aspectes socioeconòmic
Es tracta la desigualtat de gènere, fent èmfasis en l’especialització i responsabilització de la feina diferenciada en el treball de mercat, considerat cosa d’homes o l’economia de cures, com el treball domèstic i sectors considerats de dones, com per exemple les cures o l’educació. Donar visibilitat a partir dels estudis, que permeten observar la realitat pel que fa al repartiment del temps i l’oci entre homes i dones, els problemes per conciliar la vida professional amb la familiar, la segregació ocupacional i polítiques de promoció laboral.
Crítica de l’economia tradicional
L’economia tradicional té com a objectiu principal augmentar els guanys individuals per tal d’acumular benefici, per tant, només poden ser considerats com productiu i eficient el treball assalariat com a font de creació de riquesa. Aquest fet deixa entreveure que l’economia tal com es concep actualment té estructura d’iceberg, on a la part superior es troba el mercat i a la part submergida es trobarien els serveis i les feines no mercantils, que representarien l’espai de cures i domèstica que realitzen moltes dones. Tampoc es tenen en compte altres propòsits més enllà del benefici i els guanys, com són el benestar, la societat, la solidaritat o la sostenibilitat, considerant els seus efectes a llarg termini.
Oferir una alternativa al sistema econòmic dominant.
Des de l’economia feminista es qüestionen els objectius que es persegueixen des de l’economia, recalcant que la importància no ha de ser l’augment dels guanys, sinó que la finalitat principal ha de ser cobrir les necessitats bàsiques per tal d’aconseguir el benestar social. Per això, des del punt de vista feminista es proposen alternatives que tenen a veure amb la sostenibilitat, tant mediambiental com social, on el treball no s’entén només com l’ocupació assalariada, sinó també tasques no remunerades destinades a les cures o la feina no mercantil.
Busca allunyar-se del concepte androcèntric d’home econòmic i racionalitat econòmica, així com dels estereotips que marquen els rols de gènere dins del mercat.
Treballar pel desenvolupament i globalització en qüestions de gènere.
En les àrees de desenvolupament i globalització en l’economia feminista que contribueixen a la investigació, debat i activitats dins d’un camp ampli i interdisciplinari, on s’estudia i s’analitza altres elements més enllà del mercat, incloent-hi la família, el temps, el desenvolupament econòmic tant l’àmbit públic com privat.
Però… com es relaciona l’economia feminista amb la violència econòmica?
Si partim de la teoria de què tenir una feina o l’autoocupació proporciona llibertat i independència econòmica, perquè les dones puguin mantenir-se a elles mateixes i altres del seu entorn, a més a més de comportar la igualtat dins de la unitat familiar, en molts dels casos no és així.
Dins del mercat laboral i l’economia tradicional es considera com signes de violència de gènere econòmica: la segregació per gènere, les desigualtats d’oportunitats i condicions de treball, els estereotips que promouen la falta de promoció, el sostre de vidre i la bretxa de gènere present en carreres on la presència de la dona és menor.
En resum, l’economia feminista, busca un transformar i analitzar l’economia de forma que sigui integradora i aconsegueix visibilitzar la realitat de dones i homes, on l’eix principal són les persones. Defensant la necessitat de reorganitzar el consum, la producció i els temps de treball d’una forma més equitativa reduint les desigualtats.